Takht-i-Bahi

Takht-i-Bahi

Part de	Buddhist Ruins of Takht-i-Bahi and Neighbouring City Remains at Sahr-i-Bahlol (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Takht Bhai Tehsil (Pakistan) (en)
34° 19′ 15″ N, 71° 56′ 45″ E / 34.3208°N,71.9458°E / 34.3208; 71.9458
Dades i xifres
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural
Data	1980 (4a Sessió), Criteris PH: (iv)
Identificador	140-001
Tipus	Jaciment arqueològic

Takht-i-Bahi (urdú: تختِ باہی o Takhtbai o Takht Bahai) és un dels complexos monàstics budistes més grans i dels millors conservats de Pakistan, amb vistes a la Vall de Peshawar. Fou fundat al segle I d.C. i resta actiu fins el s. VII.^[1] S'ubica a quinze quilòmetres de Mardan (província de la Frontera Nord-est de Pakistan). L'any 1980 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO^[2] juntament amb les runes properes a la ciutat fortificada de Sahr-i-Bahlol, per ser una de les arquitectures monàstiques budistes més representatives d'aquell període.